divendres, 20 de març del 2009

Puertas

Toc, toc
[...]
Toc, toc
[...]
Toc, toc
[...]

Y al final se fue invadida por la desilusión, sabiendo que al otro lado de la puerta sí había alguien.

3 comentaris:

hypatia ha dit...

bentornada, pedulària!!

(que mai no he entès perquè ens prives d'aquesta ploma tan magistral que tens, reina de la frase!!)
=;)

Laura ha dit...

estás en todo!!!

Aleix ha dit...

Això descriu molt bé la situació que vaig viure fa dos dies. Jo sortia de la dutxa, entovallolat, perquè el calefactor s'apaga quan vol, que ja les tenen aquestes coses, els calefactors, i sona el timbre, un, dos i fins a tres cops. Era la veïna. Ho vaig saber més tard. Però des de quan s'obren les portes estan entovallolat? :-p